Una cajita de música

Jaume Costa (Doctós Càpsulo Prentendós)

Jaume Costa (Doctós Càpsulo Prentendós)

Eva és una xiqueta de 6 anys, té una PCI (paràlisi cerebral infantil) i està ingressada en l’UCI de l’hospital Clínic per una obstrucció intestinal. He tingut la sort de veure-la tres dies que he anat al Clínic. Els dos primers en UCI i el tercer, en planta.

El primer i el segon dia que la van veure, estava molt inquieta i es movia molt. Al sonar la mandolina, es va girar, i a Bini Cilina (Núria Urioz) i a mi, ens va regalar un meravellós somriure… i es va calmar.

El tercer dia, en la habitació, anava amb el Professor Microscopio (Ventura Cano), la van veure dues vegades, pel mati i per la vesprada. Els familiars eren diferents en les dues intervencions, pel mati mes majors i per la vesprada mes joves; però tant uns com els altres ens van dir les mateixes paraules al entrar a l’habitació: “No se entera”. Però la musica en les dues ocasions va fer el mateix efecte en Eva. La mandolina va sonar i ella va reaccionar calmant-se i somrient a les primeres notes, mirant el lloc d’on venia la música. Emocions dels familiars i plor silenciós de una dona major, segurament la iaia… Molt emotiu…, la música sense dubte és el millor llenguatge.

Quina mirada més bonica la de Eva… Gràcies per el teu somriure… Els familiars es van quedar bocabadats de la seua reacció, i van dir: “Le podríamos comprar una cajita de música”.

Jaume Costa (Doctós Càpsulo Prentendós)

5 pensamientos en “Una cajita de música

  1. Desde que Adam, el meu fill, va naixer amb un sol renyó, que ens visiten al hospital clinic. Sempre que anem, busquem amb molta il.lusio els amics payasos, i ¡ALLI ESTAN! NO HAN FALTAT CAP DIA . Adam té avuí 15 anys ,cada dia ens agraden més. Ens fan sentir molt felisos. GRÀCIES PAYASOSPITAL.

  2. No dejo de sorprenderme y enternecerme con vuestros relatos, cuanta verdad encierran la sencillez de vuestros actos y vuestras palabras!!

    Si existe un lenguaje universal para todos los hombres, es el lenguaje musical.

    La ternura y el agradecimiento seguro que estaban en la sonrisa de Eva y también en la de sus familiares.. y en la de todos los que, leyendo vuestros relatos, nos emocionamos!

    Que suene la música! , SI, por todos los rincones del hospital !! y que ella inunde vuestros corazones.

    Soy grandes, muy grandes, tanto como la alegría que hacéis llegar a todos los que están pasando malos momentos

    GRACIAS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

A %d blogueros les gusta esto: