Un mocador de color

Doctós Càpsulo Prentendós (Jaume Costa)

Just en el moment d’entrar a l’habitació d’Ariel, van vore a la porta al psiquiatra que estava tractant-lo. El professional va dir que estava en estudi per un trastorno de conducta, i que no sabien si responia als estímuls. El xiquet no estava acompanyat i el psiquiatra va entrar amb nosaltres.

Van començar amb unes notes musicals però desprès van fer una de les intervencions mes silenciosa i impressionant que recorde. El meu company, el professor Microscopio (Ventura Cano), amb un mocador de color, va iniciar una proposta tirant-li a Càpsulo (el nom del meu pallasso), i jo el agafava tornant-li, varies vegades. Desprès li va tirar a Ariel, varies vegades fins que el xiquet va respondre agafant-lo. ¡UUUAAAUUU!

Varies vegades ells es van passar el mocador. Micro li va fer la senyal de que Ariel passarà el mocador a Càpsulo, i els tres anaven passant el mocador. En eixe moment va arribar sa mare i van decidir incloure-la. Ja érem quatre passant el mocador. Van integrar al psiquiatra que havia estat mirant tot el temps. I ahí estaven els cinc passant el mocador, van traure un altre, i un altre mocador. Allí estaven els cinc passant-se els mocadors, sempre en el mateix sentit, això si.

En un moment determinat jo tenia a les mans tots els mocadors i van canviar la proposta. Li vaig donar un mocador a Ariel i jo en vaig quedar en un altre, vaig començar a plegar el mocador cada vegada per la meitat, i ell repetia els plecs. ¡UUUAAAUUU!

Va ser molt xula i efectiva la intervenció, Ventura i jo van comentar que havia estat molt bé. I el psiquiatra ho va observar. Per tant: ¡Ariel, si que respon a estímuls!

Jaume Costa (Doctós Càpsulo Prentendós)

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.