Vols un bombó?

Supervisora_Remedios_ok

Supervisora Remedios (Esther Ramos)

Volia comentar el cas de Nerea, on la intervenció va ser molt divertida. Ere una adolescent de 12 anys i estava ingressada per una retenció de menstruació.
Vam començar tantejant-la per ser més majoreta, però ens va rebre prou bé, i la mare encantada. Tenia una caixa de bombons i la Doctora Esparadrapa (el nom de la meua col·lega Elena Donzel) va jugar a voler menjar-se’ls. La caixa estava tancada, però la mare, agraïda de vore’ns, ens la va obrir per a que Esparadrapa agarrara un. Ho vam jugar, i vam fer un poc el porc. Ere difícil mantindre la compostura veient-la amb la boca plena de xocolate. Quin riure! Vam acabar menjant les dos un bombó i la mare no parava de dir: “Os lo merecéis solo por hacerla sonreír. Está toda seria desde hace días”.

Esther Ramos (Supervisora Remedios)

Anuncios

A dos bandes…

PayaSOSpital_Supervisora_Remedios.jpg

Supervisora Remedios (Esther Ramos)

Un altre cas que volia comentar es Iraida, de 20 mesos amb ferida al coll. Estàvem fent l’actuació des del passadís a un altre xiquet perquè tenia un poquet de por. Ens trobàvem amb Remo (el nom de la meua titella) i li fèiem pompes de sabó, quan de cop ens sentim una risotada darrere nostre. Era Iraida al braç de sa mare que s’havien posat darrere a mirar-nos. Prèviament la mare ens havia dit al vore’ns passar… “Uy, ésta es muy pequeñita”.

Va a ser inevitable que la nostra actuació fora, a partir d’eixe moment a dos bandes. L’energia i la risotada que tenia Iraida va envair el corredor.

De cop i volta comencen a treure caps les infermeres, sobretot les de pràctiques, amb cara de sorpresa. I també una altra xiqueta que no les tenia totes, però al vore el riure d’Iraida, va entrar molt bé a observar-nos.

Va a ser bonic vore la cara de la mare al·lucinada i inclús la nostra per l’esclat de riure d’Iraida cada cop que fem un ritme en concret.

Esther Ramos (Supervisora Remedios)

¿De verdad creéis que se entera?

Supervisora_Remedios_ok

Supervisora Remedios (Esther Ramos)

Ens disposem a entrar Dottor Otto i jo, guitarra en mà, en l’ habitació de Natalia, de 33 dies, però la mare només obrir la porta ens diu que no vol, que la xiqueta és massa xicoteta i que no s’ entera. Nosaltres, anem entrant poc a poc jugant amb ella, dient-li que fins i tot anem a Nonats i que si té “d’estes”, referint-nos a les orelles. Ella diu que sí rient i sorpresa de que anem també a les incubadores. Mentre li anem dient tot açò he anat fent acompanyament amb la guitarra, de manera suau, i quan ja estem allí davant d’ella i de Natalia lis fem una cançó.

Ella casi ni ens mira, no sabem si perquè està tallada o perquè no sap cóm reaccionar. A meitat cançó entra la germana de la mamà, que veient la situació, respectuosa, es posa a prop d’elles. L’ intervenció acaba i poc a poc anem eixint.

Al ratet la germana se’ns apropa pel passadís dient que la seua germana no podia mirar perquè estava emocionada, que moltes gràcies i que està agraïda de que fem aquest treball.

Continuem intervenint en altres habitacions, on en algunes no tanquem la porta, de repent veiem a Natalia i la seua mamà que comencen a seguir-nos on fem música. La mamà ens diu que quan ens hem anat, la xiqueta ha començat a plorar i per això ens seguia, per la música, perquè així es callava.

Ha segut molt bonic, ha passat de no voler, a buscar-nos i preguntar-nos: “¿De verdad creéis que se entera?

Esther Ramos (Supervisora Remedios)

¿Quién dijo miedo?

Esther Ramos (Supervisora Remedios)

Esther Ramos (Supervisora Remedios)

El que vullc destacar del dia, sobretot, és el cas de Daniel. Un xiquet de 12 anys que té una PCI (paràlisi cerebral infantil), que el dimarts la família no va voler que entraren perquè deia que ens tenia por.

Avui ens ha dit el mateix: “Es que si os ve os tiene miedo”. Així que li hem dit que cantàvem una cançó des de la porta i així només ens sentia i ja està. No estaven molt convençuts però nosaltres ens hem arriscat i hem començat a cantar. Poc a poc anàvem obrint la porta i veiem com Daniel anava buscant-nos en la mirada. De repent, la mare s’ha assegut al costat d’ell i s’ha començat a riure. Estava emocionada de vore que Daniel estava responent i reia.

Quan hem acabat la cançó ell li ha dit a la mare que volia més, i ja hem entrat. El doctor Otto (Oscar Benages) ha tingut contacte visual amb ell i hem cantat, mentre ell escoltava i es reia. L’avi s’ha emocionat i ens anava fent l’ explicació de que una vegada en un hospital de València es va posar a plorar quan van entrar els pallassos, i que ara en música sí que havíem pogut. Necessitava disculpar-se.

Ha segut molt emocionant vore com ha canviat l’ energia de l’habitació i la cara dels familiars al vore que Daniel es reia i volia més. Hem eixit molt contents.

Esther Ramos (Supervisora Remedios)

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.