Transformación hipnótica

Doctora Pili Dora y Enfermera Paquita Tirita

Doctora Pili Dora y Enfermera Paquita Tirita

En la UCI del Hospital General de Alicante, hubo una interacción muy divertida que vivimos mi compañera y yo. Fue con Iván, un niño ingresado de 6 años que visitamos dos veces.

La primera vez que fuimos a verlo estaba jugando con un aparato electrónico. Tenía la mirada centrada en su pantallita. Una enfermera nos comentó que los payasos no le hacían gracia y le había dicho que no se iba a reír. Así que fuimos para allá ¡¡¡al ataque!!! No quitaba ojo de la pantalla e insistía en que no le íbamos a hacer reír, así que nos pusimos a jugar entre nosotras. Yo hipnotizaba a Pili Dora (Paqui Noguera) y la transformaba en lo que yo quería: gallina, mono… El pequeño, poco a poco, iba mirando de reojo hasta que, finalmente, entró a tope en el juego, tanto que terminó siendo él, en complicidad conmigo, quien ideaba la próxima transformación hipnótica:

– Ahora, el suelo te quema.

– ¡Ahora, hay un terremoto!

– ¡¡Ahora, intentas subir por las paredes!!

– ¡¡¡Ahora no ves nada!!!!

Bueno, la Doctora Pili Dora ese día no necesitó gimnasio, jajaja, ¡Con lo que le gusta a ella el remeneo, acabó con la lengua fuera! El siguiente lunes que fuimos a visitarlo nos estaba esperando con un listado de aventuras hipnóticas que volvió a dejar a Pili Dora con dos kilitos menos. ¡Increíble la transformación de una semana a la siguiente, de nuestro querido Iván!

Susana Giner (Enfermera Paquita Tirita)

Sobren les paraules

Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)

Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)

A La Fe (cosa inusual, perquè solc treballar a Alacant), amb el Doctós Càpsulo Prentendós (Jaume Costa), varem tindre l’oportunitat de conèixer a Miquel, un xiquet de 12 anys, amb desnutrició, que no parla, i estant fent-li un estudi neurològic.

En el moment de la transmissió la infermera ens conta que és un cas especial, que no saben el que li passa, ha estat abandonat recentment i estan fent-li estudis.

Quan estem acabant les transmissions se’ns acosta la pediatra i ens parla de Miquel. Ens diu que anem alerta, perquè te reaccions estranyes, s’espanta de vegades i pot tenir reaccions agressives, que encara no l’han vist riure. No parla i, com que no tenen la seua historia, no saben si te un problema de base o és pel shock que ha patit al ser abandonat.

Quan anem a l’escola la mestra ens pregunta si ja hem vist a Miquel, però encara no l’havíem vist. Quan comencem la vesprada al servei una auxiliar també ens adverteix de la cura que hem de tenir amb ell.

Quan, per fi, arribem a la seua habitació està a soles, Càpsulo toca una melodia amb la mandolina i entrem poc a poc, ens mira amb sorpresa, però prompte s’il·luminen els seus preciosos ulls clars, de seguida sabem que tot anirà be. Ens presentem, encara que ell no parle, sabem que ens entén. Ens enredem amb les trenes, ens confonem amb les portes i entropessem amb quasi tot i Miquel ens regala el seu riure. Estem una bona estona amb ell, però ens haguérem quedat allí molta estona més. Ells s’ho passa be, no ens parla amb la seua boca, però si amb els seus ulls.

Paqui Noguera (Doctora Pili Dora Comprimida)

Blog de WordPress.com.