“¡Uf, no estoy para payasos…!”

Pili Dora (Paqui Noguera) y Teo Mómetro (Panchii Coves)

Aquest ha estat un dia especialment emocionant. Quan jo i Teo Mómetro (Panchi Coves) hem anat a la UCI allí ens esperaven amb unes orquídies que una mare agraïda havia dut per a cadascuna de les persones del personal sanitari que havia estat amb la seua filleta. Ser tractats com uns més del personal sanitari per a nosaltres ja és tenir-nos es molt alta estima. Una mare agraïda amb el personal es una cosa magnífica.

Les orquídies venien acompanyades d’aquesta carta:

En la puerta de la UCI hay un cartel de PayaSOSpital, lo estuve mirando con Luca y le dije: “El lunes pasan por la UCI pediátrica”. Ayer fue Lunes.

Durante estos días no he podido mimar a Lola, porqué la situación era delicada, y ayer por la mañana le quitaron unos cuantos cables, tubos y sondas, y la enfermera me dijo: “Prueba a tranquilizarla”. Yo, contentísima, me pongo a su lado y me comienzo a acariciarle la carita, poco a poco la niña comienza a relajarse y se duerme… finalmente siento la satisfacción de un trabajo bien hecho. Miro a la puerta y veo allí dos payasos, y pienso: “Ahora estos con la guitarra me despiertan al bebé”. Pasan la Doctora Pili Dora y el Enfermero Teo Mómetro, gastan cuatro bromas y me sacan la sonrisa. Dicen: “Mamá, tú también nos necesitas”, y yo pienso: “¡Uf, no estoy para payasos…!”.

Se ponen a tocar la guitarra, muy bajito, y me dicen: “Lola duerme, pero en sus sueños soñará las notas” y empiezan a cantar “Un barquito de cáscara de nuez”. Intento mantener la compostura, pero en cuestión de cinco segundos me derrumbo y empiezo a llorar como si no hubiera mañana, la cabeza entre las manos, sollozos, mocos, pitos, de todo… un llanto desesperado, pero que me supo a gloria. Aquella canción me daba palmaditas en la espalda y me decía: “Tranquila, mamá, ya ha pasado, puedes bajar la guardia y dejarte llevar…” Mi sorpresa fue cuando levante la mirada, Lolailo dormía serana pero la enfermera lloraba, ¡pañuelo en mano! Después de tantos años en aquel puesto de trabajo, donde habrá visto de todo, aún tenía la capacidad de emocionarse y ponerse en nuestro lugar. Viendo el panorama los payaSOS dijeron: “¡Vámonos, que lo estamos haciendo muy mal!” y todas otra vez a sonreír.

Estos días he vivido demasiadas sensaciones, unas muy desagradables y otras maravillosas, esta es una de ellas, una estima y una admiración tremenda hacia el trabajo de este hospital, ¡me quedo con lo bueno! No he podido sentirme más arropada.

Quan vaig parlar amb Nuria per a demanar-li de publicar-la, em va dir que era una escrit que havia enviat per whatsapp a les seues persones estimades, que podia escriure-ho millor. Yo li vaig dir que ho volia així, tal i com li va sortir de l’anima.

Gràcies Nuria.

Paqui Noguera (Doctora Pili Dora Comprimida)

Transformación hipnótica

Doctora Pili Dora y Enfermera Paquita Tirita

Doctora Pili Dora y Enfermera Paquita Tirita

En la UCI del Hospital General de Alicante, hubo una interacción muy divertida que vivimos mi compañera y yo. Fue con Iván, un niño ingresado de 6 años que visitamos dos veces.

La primera vez que fuimos a verlo estaba jugando con un aparato electrónico. Tenía la mirada centrada en su pantallita. Una enfermera nos comentó que los payasos no le hacían gracia y le había dicho que no se iba a reír. Así que fuimos para allá ¡¡¡al ataque!!! No quitaba ojo de la pantalla e insistía en que no le íbamos a hacer reír, así que nos pusimos a jugar entre nosotras. Yo hipnotizaba a Pili Dora (Paqui Noguera) y la transformaba en lo que yo quería: gallina, mono… El pequeño, poco a poco, iba mirando de reojo hasta que, finalmente, entró a tope en el juego, tanto que terminó siendo él, en complicidad conmigo, quien ideaba la próxima transformación hipnótica:

– Ahora, el suelo te quema.

– ¡Ahora, hay un terremoto!

– ¡¡Ahora, intentas subir por las paredes!!

– ¡¡¡Ahora no ves nada!!!!

Bueno, la Doctora Pili Dora ese día no necesitó gimnasio, jajaja, ¡Con lo que le gusta a ella el remeneo, acabó con la lengua fuera! El siguiente lunes que fuimos a visitarlo nos estaba esperando con un listado de aventuras hipnóticas que volvió a dejar a Pili Dora con dos kilitos menos. ¡Increíble la transformación de una semana a la siguiente, de nuestro querido Iván!

Susana Giner (Enfermera Paquita Tirita)

Tu toca, que jo balle

Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)

Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)

Jordi era un xiquet especial. Tenia 4 anys, no parlava i caminava d’una manera particular. Estava afectat d’un càncer a la panxeta i va passar molt de temps, a l’Hospital General d’Alacant.

Havíem estat ja varies vegades amb ell i s’ho havia passat molt be amb la nostra música, les nostres titelles i sobre tot amb les nostres bombolletes, li agradaven molt i reia amb elles.

Un dia, amb l’Enfermero Teo Mómetro (Panchi Coves), vam entrar a l’habitació i ell estava al bracet de sa mare. Sa mare, que sabia el que volia el seu fill, ens va demanar que férem bombolletes, i així vàrem fer: música i bombolletes per a Jordi. Però ens vàrem quedar a quadros quan Teo Mómetro es va posar a tocar una cançó de U2: ‘I still haven’t found what I’m looking for’. Jordi es va posar en peu i, amb la seua particular forma de caminar i estar dret, es va posar a ballar amb un encantador moviment suau i rítmic que ens va deixar bocabadats a nosaltres, a les infermeres que miraven, a sa mare i a la seua iaia. Aquell ball va ser digne del millor ballarí, i des d’aleshores és el meu ballarí favorit.

Encara que aquell dia estàvem ja mes que pagats per la nostra feina, Jordi encara ens guardava més sorpreses. Per la vesprada, ell va sortir amb els seus altres iaios a passejar pel corredor (estos iaios no havien vist el que havia passat pel matí). Ens va veure, i des del control d’infermeria Jordi va caminar, seguit dels seus iaios i amb els seu particular caminar, cap a nosaltres preparat per a ballar. Teo toca, jo taral•lege i Jordi balla. La iaia, que sembla no haver vist mai ballar al seu net, diu: “si no ho veus, no ho creus”, per a continuar comentant, com si parles en nom de Jordi: “tu toca, que jo balle”. I així vàrem estar una bona estona al corredor de la 5ª planta.

Des d’aleshores hem ballat bona cosa amb Jordi.

Jordi ja no està amb nosaltres. Bon viatge, Jordi, on siga que estigues, segur que has trobat algun àngel, com tu, que toque mentre tu balles. Ja ens tornarem a trobar i tornarem a ballar.

Paqui Noguera (Doctora Pili Dora Comprimida)

Sobren les paraules

Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)

Pili Dora Comprimida (Paqui Noguera)

A La Fe (cosa inusual, perquè solc treballar a Alacant), amb el Doctós Càpsulo Prentendós (Jaume Costa), varem tindre l’oportunitat de conèixer a Miquel, un xiquet de 12 anys, amb desnutrició, que no parla, i estant fent-li un estudi neurològic.

En el moment de la transmissió la infermera ens conta que és un cas especial, que no saben el que li passa, ha estat abandonat recentment i estan fent-li estudis.

Quan estem acabant les transmissions se’ns acosta la pediatra i ens parla de Miquel. Ens diu que anem alerta, perquè te reaccions estranyes, s’espanta de vegades i pot tenir reaccions agressives, que encara no l’han vist riure. No parla i, com que no tenen la seua historia, no saben si te un problema de base o és pel shock que ha patit al ser abandonat.

Quan anem a l’escola la mestra ens pregunta si ja hem vist a Miquel, però encara no l’havíem vist. Quan comencem la vesprada al servei una auxiliar també ens adverteix de la cura que hem de tenir amb ell.

Quan, per fi, arribem a la seua habitació està a soles, Càpsulo toca una melodia amb la mandolina i entrem poc a poc, ens mira amb sorpresa, però prompte s’il·luminen els seus preciosos ulls clars, de seguida sabem que tot anirà be. Ens presentem, encara que ell no parle, sabem que ens entén. Ens enredem amb les trenes, ens confonem amb les portes i entropessem amb quasi tot i Miquel ens regala el seu riure. Estem una bona estona amb ell, però ens haguérem quedat allí molta estona més. Ells s’ho passa be, no ens parla amb la seua boca, però si amb els seus ulls.

Paqui Noguera (Doctora Pili Dora Comprimida)

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.